El món dels bolets és molt ampli i està ple de coses curioses, perquè els bolets s’usen i s’han usat per a moltes coses a part de per a menjar. Ací anirem afegint coses que ens semblen curioses i importants sobre el món dels bolets.

 ESCA PER A TOT (per J.A. Galiana)

 L’Esca (Fomes formentarius) té la seua principal importància, sense dubte, que els nostres avantpassats prehistòrics la van utilitzar per a transportar el foc de cova en cova. La seua carn coriàcia el fa no comestible, però fa anys esta esca es dessecava, i era utilitzada per a fer esques per a encendre el foc, i també es realitzaven metxes per a encenedor. També és reconeguda la seua acció hemostàtica, (ràpida coagulació de la sang), perquè la textura i potser el seu altíssim nivell de tanins el feia indispensable pràcticament en totes les llars.

 La Llengua de Bou (Fistulina hepàtica) té un sabor salat, i si és arreplegada jove, es poden realitzar uns quants plats en la cuina. Es pot utilitzar en cru per a fer amanides, i tallada en filets s’assembla al fetge, i es considera un bon comestible.

 La Pipa (Ganoderma lucidum), no té cap valor culinari perquè la seua duresa la fa no comestible. Este bolet té la peculiaritat de conservar el fort color roig lacat de la seua capa exterior. Al Japó s’utilitza per a decorar centres florals, jardins, barrets, etc.

És un bolet que es cultiva al Japó des de fa molt de temps, perquè es considera tot un símbol de longevitat i benestar, utilitzant-se a sovint com a regal de benvinguda. També es fa servir per a fer infusions perquè creuen que té propietats digestives, estimulen la gana, i ajuden a facilitar la son, i sobretot perquè allarguen la vida.

Se li coneix com Reishi. Els bolets de Reishi creixen silvestres sobre troncs en descomposició i les soques d’arbres en les províncies costaneres de Xina, i en les muntanyes d’Europa.

Reishi creix en sis diversos colors, però la varietat roja és la més comunament utilitzada i es cultiva comercialment a Amèrica del nord, Xina, Taiwan, Japó, i Corea.

 El Schizophyllum commune, no té cap valor culinari, encara que se sap que en alguns pobles tribals, s’utilitzava com a (¿chide?).

 El Polípor ensofrat (Laetiporus sulphureus): amb alguns polípors es realitzaven pintures, i concretament d’este s’obtenia un color groc que era utilitzat per a tenyir teixits.

 De l’esca radiada (Innotus ispidus) s’hi extreia un bonic color rogenc, que era utilitzat per a tenyir pells i teles, a més de fer-ne pintura groga.

 L’esca de colors (Trametes versicolor) no escapa als decoradors. Es fa servir en l’art floral i la realització de centres de taula, però sobretot, s’utilitzava per a adornar els barrets de les senyores mes elegants i poderoses.

 El Polípor dels pins (Formitopsis pinicola), es fa servir avui en dia en homeopatia, donant remei a les migranyes, fatiga i vertígens.

 BOLETS I TINTS (per J.A. Galiana)

 Altres vegades ja hem parlat que dels bolets s’obtenen tints, però després d’un exhaustiu estudi, he pogut recopilar tots estos bolets i el color que se’ls hi extrau.

Uns dels més coneguts i de les quals s’hi extrauen nombrosos colors són els Dermocybe semi-sanguinea, Omphalotus olivascens, Gymnopilus spectabilis, Phaeolus schweinitzii, Dermocybe crocera, i Pisolithus tinctorius.

De tots estos bolets s’extrauen tints per a teixits. Per fer-los s’assecaven els bolets, a continuació es molien i es diluïen sobre diversos líquids per tal d’obtindre uns tints molt vistosos i duradors. Avui en dia són menys utilitzatsdes avui en dia i són substituïts per tints químics, menys costosos i amb els que s’aconsegueix una gamma cromàtica extensa i sempre amb la mateixa coloració.

 Del Dermocybe crocera, o Cortinarius croceus, s’extrau una gamma àmplia de tons grocs que van del to palla al to llima forta.

 Dermocybe semi-sanguinea, aconseguix una variada tonalitat que va dels ataronjats passant per rojos i Bordeus, fins arribar als morats en totes les tonalitats.

 Pisolithus tinctorius, d’este bolet que porta el nom de la seua utilització s’extrauen tons que van dels òxids, passant per bronzes i una àmplia gamma de daurats.

 Phaeolus schweinitzii, este bolet dóna uns matisos molt vibrants, tonalitats castanyes, i fins i tot el gris

 Omphalotus olivascens, produïx des dels colors lavanda, violeta, amb una iridiscència verda, colors grisos i tonalitats oliva.

 Gymnopilus spectabilis, d’estos bolets s’extrauen colors amb els matisos més brillants. La gamma cromàtica va des dels tons crema fins a les tonalitats grogues i rosses, i fins i tot es pot aconseguir algun gris.

 ELS BOLETS I LA SON (per J.A. Galiana)

 Els bolets estan considerats com un aliment d’un valor no menyspreable, que aporta a l’organisme humà vitamines i minerals amb quantitats variables segon l’espècie. Com a exemple, està el bolet cultivat japonès, Lentinus edodes, conegut amb el nom de Shiitake (Elixir de vida) que conté tres vegades mé sals minerals i dues vegades mes proteïnes que els xampinyons cultivats; i porta a més a més la vitamina Bt2 (antianèmica).

Entre els bolets, la primera cosa que cal destacar és el gran contingut d’aigua que tenen. Es calcula, segons les espècies, d’un 70 % a un 95 %. Cada 100 grams de bolets frescos poden tindre d’1 a 4 % de proteïnes, de 3 a 6 % d’hidrats de carboni, de 0,2 a 3 % de greixos de 0,5 a 1,2 % de matèries minerals (el potassi i el fòsfor, en particular), del 6 al 9 % de fibra. D’entre les vitamines, hi ha diverses classes: A, B1, B2, B12, C , D , K. Els valors energètics van d’una mitjana de 15 a 45 calories per cada 100 grams de bolets frescos, i de 105 a 320 calories per cada 100 grams de bolets secs .

Segons la classe i la zona on s’hagen arreplegat els bolets, poden tindre més o menys quantitats minerals, com són el ferro, el sofre, el silici i el magnesi. Així mateix tenen quantitats apreciables d’àcid pantotegènic (no serà pantotènic?).

Els bolets estan considerats com un aliment complet i de gran valor per als que els agrada assaborir esta carn vegetal com li diuen alguns, pobre en greixos, però en canvi, alta en minerals i vitamines. És un aliment extraordinari per a fer dietes alimentàries. Algunes espècies es poden menjar crues torrades, guisades, cuites, tant a vapor com escaldades o macerades, a vinagre, a l’alcohol i fregides. No són aconsellables per a les persones que patixen de reuma, artritis, gota, excés d’àcid úric o nefritis.

Els últims poden menjar, de tant en tant algun plat de bolets però moderadament. Entre les persones sanes, algunes solen patir trastorns estomacals intestinals, per menjar quantitats excessives, però açò també sol passar amb altres aliments.

És aconsellable no menjar bolets de cara a la nit, sobretot si un s’ha de gitar aviat perquè a vegades no es fa bé la digestió. Si es consumixen bolets de nit, és bo no gitar-se almenys durant les tres o quatre hores següents. Si es fa així, no hi haurà molèsties en dormir.